Tim Burton i el país de les meravelles

Tim Burton s'ha basat en les dos obres de Lewis Carroll per poder fer la pel·lícula. Tanmateix, hi ha molts aspectes diferents entre la pel·lícula i l'obra:

- L'edat de l'Alícia: La pel·lícula ens mostra una Alícia renovada, amb més anys, a punt de casar-se però que encara no és capaç de pendre desicions pròpies. Però l'experiència amb l'última visita al país de les meravelles l'ha fa madurar.

- La trama: A l'obra l'Alícia no té cap objectiu ni cap meta per aconseguir superar, sinó que simplement viu l'experiència i va progressant en aquest món depenent de les ganes i de les il·lusions que té en cada moment. En canvi, a la pel·lícula ja sap des del primer moment que ha de vèncer al Galimatazo i més o menys quin serà el resultat final. Gràcies a la seva determinació, podem apreciar una Alícia més valenta i amb més coratge; digne d'una bona heroïna.

- Personatges: Un personatge a destacar i que té més protagonisme a la pel·lícula que al llibre que ens hem llegit nosaltres és "el Sombrerero". Aquest, interpretat pel gran actor Jonny Deep, acompanya a Alícia en el seu viatge al país de les meravelles molt més que al llibre, a part de ser decisiu en molts moments permetent que aquesta pugui sortir viva d'aquesta aventura. Per tant, el Sombrerero podria ser el referent dins dels records d'Alícia.

Per tant, Burton ha fet la seva pròpia versió d'aquest clàssic de Disney, aportant en tot moment els seus magnífics dots com a director.

El Gat de Cheshire

Algú que no s'ha llegit el llibre pot pensar:

- Què és aquesta imatge?

- Això és un gat?
- Els gats somriuen?
- És simplement un somriure?

Evidentment, no és un gat normal sinó que és el gat d'Alícia: el Gat de Cheshire. Hi ha hagut molts gats a la història de la literatura infantil, com el gat Garfield, el gat amb botes, Isidoro... però cap riu com aquest.
És un personatge que pot arribar a semblar secundari, però està més lligat a Alícia del que creiem.
No tingueu por si algun dia somieu amb el seu somriure misteriós, ja que segurament estarà en algun racó amagat dels nostres somnis.

El món imaginari d'Alícia

Alícia es troba durant bona part de la narració en el seu món imaginari, igual que nosaltres ens hi trobem en els nostres somnis, i fins i tot a vegades, en els nostres pensaments més profunds. Una mostra d'aquest món absurd és la cançó de la llagosta:

És la veu de la llagosta;
l'he sentida que ha parlat:
-Ara estic massa torrada;
els cabells m'he d'ensucrar-.
Com un ànec amb el parpre,
així ella amb el seu nas
dels sues peus els dits ajusta
i els cordons es va cordant.
Com l'alosa està contenta
quan és sec tot el sorral;
del tauró parla aleshores
amb menyspreu assenyalat;
mes quan puja la marea
i els taurons són al voltant,
fa sa veu un to molt tímid,
ai!, tota ella tremolant.

Algú entén aquesta cançó? Possiblement hi hagi moltes interpretacions, i la majoria il·lògiques. Per tant, això és una petita mostra d'aquest món absurd, on les regles no valen i la imaginació està per sobre de tot.

Fitxa tècnica

TÍTOL: Alícia al país de les meravelles

AUTOR: Charles Lutwidge Dodgson
PSEUDÒNIM: Lewis Carroll
EDITORIAL: Juventud
TRADUCCIÓ: Josep Carner
IL·LUSTRACIONS: Lola Anglada