Tim Burton i el país de les meravelles

Tim Burton s'ha basat en les dos obres de Lewis Carroll per poder fer la pel·lícula. Tanmateix, hi ha molts aspectes diferents entre la pel·lícula i l'obra:

- L'edat de l'Alícia: La pel·lícula ens mostra una Alícia renovada, amb més anys, a punt de casar-se però que encara no és capaç de pendre desicions pròpies. Però l'experiència amb l'última visita al país de les meravelles l'ha fa madurar.

- La trama: A l'obra l'Alícia no té cap objectiu ni cap meta per aconseguir superar, sinó que simplement viu l'experiència i va progressant en aquest món depenent de les ganes i de les il·lusions que té en cada moment. En canvi, a la pel·lícula ja sap des del primer moment que ha de vèncer al Galimatazo i més o menys quin serà el resultat final. Gràcies a la seva determinació, podem apreciar una Alícia més valenta i amb més coratge; digne d'una bona heroïna.

- Personatges: Un personatge a destacar i que té més protagonisme a la pel·lícula que al llibre que ens hem llegit nosaltres és "el Sombrerero". Aquest, interpretat pel gran actor Jonny Deep, acompanya a Alícia en el seu viatge al país de les meravelles molt més que al llibre, a part de ser decisiu en molts moments permetent que aquesta pugui sortir viva d'aquesta aventura. Per tant, el Sombrerero podria ser el referent dins dels records d'Alícia.

Per tant, Burton ha fet la seva pròpia versió d'aquest clàssic de Disney, aportant en tot moment els seus magnífics dots com a director.

El Gat de Cheshire

Algú que no s'ha llegit el llibre pot pensar:

- Què és aquesta imatge?

- Això és un gat?
- Els gats somriuen?
- És simplement un somriure?

Evidentment, no és un gat normal sinó que és el gat d'Alícia: el Gat de Cheshire. Hi ha hagut molts gats a la història de la literatura infantil, com el gat Garfield, el gat amb botes, Isidoro... però cap riu com aquest.
És un personatge que pot arribar a semblar secundari, però està més lligat a Alícia del que creiem.
No tingueu por si algun dia somieu amb el seu somriure misteriós, ja que segurament estarà en algun racó amagat dels nostres somnis.

El món imaginari d'Alícia

Alícia es troba durant bona part de la narració en el seu món imaginari, igual que nosaltres ens hi trobem en els nostres somnis, i fins i tot a vegades, en els nostres pensaments més profunds. Una mostra d'aquest món absurd és la cançó de la llagosta:

És la veu de la llagosta;
l'he sentida que ha parlat:
-Ara estic massa torrada;
els cabells m'he d'ensucrar-.
Com un ànec amb el parpre,
així ella amb el seu nas
dels sues peus els dits ajusta
i els cordons es va cordant.
Com l'alosa està contenta
quan és sec tot el sorral;
del tauró parla aleshores
amb menyspreu assenyalat;
mes quan puja la marea
i els taurons són al voltant,
fa sa veu un to molt tímid,
ai!, tota ella tremolant.

Algú entén aquesta cançó? Possiblement hi hagi moltes interpretacions, i la majoria il·lògiques. Per tant, això és una petita mostra d'aquest món absurd, on les regles no valen i la imaginació està per sobre de tot.

Fitxa tècnica

TÍTOL: Alícia al país de les meravelles

AUTOR: Charles Lutwidge Dodgson
PSEUDÒNIM: Lewis Carroll
EDITORIAL: Juventud
TRADUCCIÓ: Josep Carner
IL·LUSTRACIONS: Lola Anglada

Peter Pan i Cròniques de Narnia: una evasió al sofriment

Peter Pan, Wendy i els seus germans, per una banda; i Edmundo, Pedro, Lucía i Susana, en un altre costat. Els nostres joves són els grans protagonistes d'unes fantàstiques narracions que tot infant voldria viure. Un món desconegut i per explorar, un entorn paradisíac, mil i una aventures i un temps que sembla etern. Meravelloses històries i meravelloses criatures, en un món en què tot sembla possible.Dos viatges i dos móns: La illa del mai més (Neverland) i el país imponent de Narnia. Dos fantasies per un mateix desencadenant: el patiment. Peter Pan, el nen que no creixerà mai, busca en l'illa una fugida al patiment que comporta ser gran. Després de quedar-se sense una figura materna, decideix viure en continua aventura en un país en què el temps és infinit i l'oblit no dona opcions al patiment. Els germans de Narnia, uns emigrants d'una Londres bombardejada i en guerra, troben en l'armari del vell professor una entrada al món dels somnis.

Personatges

A Cròniques de Nàrnia apareixen diversos peronatges, els quals tenen unes característiques molt diferents els uns amb els altres.

ASLAN: Aslan és un dels grans protagonistes de la novel·la, ja que és el creador i destructor de Nàrnia, i mentres aquesta duri, serà qui brindarà seguretat i protecció als habitants d'aquesta. És un lleó parlador amb un gran poder, i que fins i tot a vegades pot arribar a ser perillós.

DIGORY KIRKE: Fill de Mabel Kirke. Va ser el primer a viatjar a Nàrnia quan aquesta s'estava creant, junt amb Polly, el seu tiet i la bruixa Jadis. Va ser qui va plantar l'arbre de la protecció. Llavors va acollir als Pevensie, i a través del seu armari ells van a Nàrnia.



EDMUND PEVENSIE: És un dels germans protagonistes del llibre. Se l'identifica com algú innocent i rencorós, ja que és qui entrega als seus germans a la bruixa, tot i que al final acaba lluitant contra ella. Posseeix com arma una espasa i és conegut com Edmund el Just.




JADIS: O més coneguda com la Bruixa Blanca. És la principal burixa de la història apareguda en les primeres hores de Nàrnia. Va ser vencuda solament per Aslan.

LUCY PEVENSIE: És la germana menor dels Pevensie i és la guia dels seus germans dins del món de Nàrnia. D'aquí el seu nom, que prové de "Luz". Posseeix una botelleta amb un líquid capaç de sanar ferides, a més a més d'una petita daga que quasi no utilitza. És coneguda també com Lucy la Valent.

PETER PEVENSIE: És el germà major dels Pevensie, conegut també com Peter el Magnífic. A ell és encomanada la direcció de Nàrnia. Posseeix l'espasa de Nàrnia.



SUSAN PEVENSIE: És una de les germanes Pevensie. Se la identifica com la veu de la lògica i de la raó. Posseeix la banya de Nàrnia, i un arc com arma. Cada vegada que fa sonar la banya, indica que hi ha perill. És coneguda com la millor arquera de tota Nàrnia, i també és denominada com Susan la Benèvola.



TUMNUS: Més conegut com el "Sr. Tumnus". És un fauno que va nèixer i va morir a Nàrnia. És un personatge important per Lucy, ja que tenint ordres de portar-la a la bruixa, li salva una vida. Llavors més endavant, Lucy ajuda a salvar la seva. Tenen una relació de protecció i es tenen una estima especial.




SANTA CLAUS: Personatge popular al nostre món i que fa la mateixa funció a Nàrnia. Durant l'hivern etern no va arribar a Nàrnia, i quan ho va fer, va ser benvingut amb gran alegria. Li va regalar una espasa i un escut a Peter; a Susan li va donar un arc, fletxes i una banya; i a Lucy li a donar una botelleta amb un líquid medicinal, i una daga per defensar-se. Tots els regals eren màgics.

Fitxa tècnica

Títol: Cròniques de Nàrnia: El Lleó, la Bruixa i l'armari.

Autor: C.S. Lewis

Editorial: Alfaguara

Traducció: Salustiano Masó

Il·lustració coberta: Pauline Baynes

Pàgines: 168 pàgines

John Hassall – Il·lustracions per a Peter Pan

Peter Pan és un dels llibres que compta amb més il·lustracions i il·lustradors famosos. Molts d'aquests s'han deixat endur per la màgia del sempre jove Peter. A continuació, aportem una mostra de la galeria d'il·lustracions d'un conegut il·lustrador de les acaballes del segle XIX, John Hassall:










Visualitzar galeria completa

El síndrome de Peter Pan

Què és? El pateix molta gent? Té conseqüències molt negatives? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem al llegir el llibre.

Pel que sabem, el síndrome de Peter Pan fa referència als adults que continuen comportant-se com nens o adolescents i no són capaós de prendre la responsabilitat dels seus actes. Són persones que es neguen a créixer presentatn una marcada immaduresa emocional matitzada per una forta inseguretat i una gran por a no se estimats i acceptats. A més a més, sol es preocupa de satisfer les seves pròpies necessitats. A Espanya també és conegut com "adultoadolescents".

Tenir aquest síndrome, com hem vist al llibre, comporta no viure mai les coses bones que t'aporta l'adultesa. Tot i que el món adult té aspectes més cruels i negatius que el món infantil, també et permet viure una etapa molt bonica de la vida, com pot ser la de tenir fills. Totes les etapes tenen aspectes negatius i positius, i cada una té un moment determinat per viure'l i disfruta'l al màxim. Els extrems mai són bons.

Cançó

Hi ha un grup molt famós actualment, El canto del loco, que té una cançó anomenada "Peter Pan". En un principi no té perquè haver-hi relació amb el llibre, però si llegeixes amb atenció la lletra veus realment que està inspirada amb la història del nostre amic Peter Pan.
La lletra és la següent:

Un día llega, mira calma mi Peter Pan
hoy amenaza aquí hay poco que hacer

Me siento como en otra plaza
en la de estar solito en casa
será culpa de tu piel

Será que me habré echo mayor
Que algo nuevo ha tocado este botón
para que Peter se largue

y tal vez viva ahora mejor
más a gusto y mas tranquilo en mi interior

que campanilla te cuide y te guarde

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

si te vas muy bien llevate la parte que me sobra a mi
Si te marchas viviré con la paz que necesito
Y tanto ansié

Mas un buen dia junto a mi
Parecía que quería quedarse aquí
No había manera de echarle

Si Peter no se quiere ir
La soledad después querrá vivir en mi
La vida tiene sus fases, sus fases

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma..

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

cuando te marches creceré
recorriendo tantas partes que olvide
y mi tiempo ya lo ves

tengo espacio  y es el momento de crecer

si te machas viviré
con la paz que necesito y tanto ansie

espero que no vuelva más
que se quede tranquilito como esta
que ya tuvo bastante

fue tiempo para no olvidar
la zona mala quiere ahora descansar
que campanilla te cuide y te guarde

Després de llegir-la, veus clarament que parla del canvi de l'adolescència a l'etapa adulta. Realment tot el disc del Canto del Loco està centrat en el pas a la maduresa. Aquesta cançó en concret parla d'un Peter Pan com símbol de la seva infantesa, ja que aquest personatge és una metàfora.

Les cinc primeres línies parlen sobre que un dia el seu Peter Pan (infància/adolescència) es comença a allunyar d'ell perquè està madurant i en conseqüència es sent d'una forma diferent. També menciona una relació sentimental vista des d'una prespectiva més adulta, relació per la qual pensa que ha madurat.

Després continua dient que ha pres consciència que ha crescut i per tant, es despedeix de Peter Pan simbolitzant el fi d'una etapa.

La tornada de la cancó fa referència una vegada més a la relació que l'ha fet madurar. A vegades té rampells infantils i per tant immadurs provocats per la persecució de Peter Pan, però prefereix aquest canvi dult que ja s'ha produït perquè es sent més seré, millor. Per aquest motiu no vol tornar a l'adolescència.

Més endavant comenta que vol quedar-se amb el bo de la infància, el que l'ha ajudat a crèixer com a persona, i deixar enrere el dolent. Per tant, entra en una etapa, una vegada més, madura, serena.

En la segona part de la cançó parla de la nostàlgia humana de trobar a faltar els vells temps, ja que molta gent sufreix recordant quan era nen/jove. Per tant, sent soletad per reviure aquests moments entranyables, però quan creixes les coses no poden ser com antes, com és lògic. S'ha d'accpetar: la vida té les seves fases, i aquesta fase ja s'ha extingit. S'ha d'assumir que t'has fet gran.

En conclusió, es reafirma dient que prefereix madurar, deixar enrere el dolent i créixer amb el bo, el que l'ha fet madurar com persona. En definitiva, es despedeix de la seva infància.

">

En definitiva, veient això es veu clarament que en aquesta cançó parlen tota l'estona de Peter Pan, però al contrari d'aquest, han aconseguit créixer i superar l'etapa de la infantesa. Créixer es dur, però com es veu a la lletra de la cançó també és bonic.

Fitxa tècnica

Títol: Peter Pan

Autor: J.M. Barrie

Editorial: Empúries

Traducció: Maria Antònia Oliver

Il·lustració coberta: Mabel Piérola

Pàgines: 195 pàg.

Kim (Context)

Kim és un llibre que tracta d'un noi murri, ofre i molt espavilat que viu a la bulliciosa ciutat ínida de Lahore. Un bon dia coneix un lama tibetà que està buscant un riu miraculós que l'ajudarà a aconseguir l'alliberament espiritual. Fascinat per la personalitat ingènua i afable del lama, Kim decideix acompanyar-lo en un viatge a través de l'Índia, un país que el jove considera "meravellós" per la bellesa dels seus paisatges i pel rebull i varietat de les ciutats i la gent que hi viu. Però al mateix temps que es capbussa en el cabalós riu de la vida índia, Kim acompleix diverses missions perilloses que li ha encarregat el Servei Secret Britànic, per al qual treballa. Amb el cor dividit entre la devoció que sent pel lama i l'ànsia irreprimible d'aventures, Kim s'adona que la seva personalitat s'escindeix a mesura que va madurant. Però el que més ens fa gaudir d'aqeusta obra mestra de formació, tan subtilment amarada d'humor i ironia, és l'afecte entranyable que es professen l'ancià lama i el noi aventurer, una parella inoblidable en què l'autor contraposa i fon una profunda espiritualitat i un vitalisme desenfrenat.

L'única il·lúsió del Lama

El vell i sabi lama Teshu se'ns presenta com un personatge que entrega la seva vida a l'obra de Buda. Decideix portar una vida precària, sense luxes i allunyat de les tempacions (il·lusions). Tanmateix porta una vida honorable a ulls de tota la societat Índia. Però hi ha una temptació a la qual no pot vèncer, la màgia de les muntanyes de l'Himalaia.

Ens preguntem com havien de ser de meravelloses aquestes muntanyes per al pobre ancià, que provoquessin que s'apartés per un instant de la seva vida de penitència a Buda per gaudir de l'única il·lusió de què no va poder evadir-se.

Simbologia

Per moltes religions els animals tenen un significat especial. En el llibre ens mostra la simbologia dels tres animals que surten a la Roda de la Vida budista. Aquests animals són:

COBDÍCIA











IGNORÀNCIA










ODI

Per a totes les religions signifiquen el mateix? I per vosaltres, què simbolitzen?

Nosaltres ho tenim clar. El gall ens representa prepotència, altivitat; el porc ens inspira torpesa, ineptitud i senzillesa, i finalment la serp odi i malícia.

Fitxa tècnica

Títol: Kim

Autor: Rudyard Kipling

Adaptació: Eduardo Alonso

Il·lustracions: Francisco Solé i Fuencisla del Amo

Editorial: Vicens Vives

Jim vs Strogoff

Dues novel•les d'aventures: l'Illa del tresor i Miquel Strogoff; i dos aventurers, Jim i Miquel Strogoff. Dos protagonistes per a històries ben diferents. Què tenen en comú? Anem a posar cara a cara els dos valents aventurers:

Tot heroi reconegut ha de complir uns trets que els fan ser això, herois: i Jim i Miquel no són cap excepció. Tot heroi té un objectiu ( o missió) i uns principis. Jim i el tresor, Miquel i l’entrega de la carta al gran duc. A més, cap personatge ni circumstància es posarà mai per davant de l’assoliment d’aquest objectiu.

Seguidament, l’honor i la paraula. Jim no fuig amb el doctor quan aquest li ho demana perquè ha donat la seva paraula a John Silver. Strogoff arribarà allà on calgui per aconseguir arribar a Irkutsk perquè el tsar ha dipositat en ell tota la seva confiança, i sinó ho aconsegueix seria tot una deshonra per ell.

Un altre tòpic de l’heroi es salvaguardar a la figura femenina. En Miquel Strogoff s’enfrontarà a qui sigui per protegir a Marfa (mare) i Nàdia (futura esposa). En l’Illa del tresor, serà Jim qui hagi de protegir sa mare contra l’ofensiva dels pirates a l’Almirall Bembow. I és que, en tots dos llibres, la figura dels pares sempre representa una part important per al protagonista.

Una altra. Com no podia ser d’altra manera, han de ser valents i superar tots els obstacles que surtin en el camí. Strogoff matarà un ós, aconseguirà fugir una i una altra vegada dels tàrtars i derrotarà a Ogareff. Jim delatarà els pirates traïdors, lluitarà contra el pirata Isaac, aconseguirà el tresor i fins i tot, esdevindrà capità de la nau. No hi ha heroi, sense una gran gesta al darrere.

Strogoff o Jim, Jim o Strogoff. Amb qui et quedes? Qualsevol seria un gran acompanyant en qualsevol viatge o excursió.

Els mitjans de transport

Per tal que Miquel Strogoff finalitzi la missió, necessita indispensablement l'ajuda dels mitjans de transport. Tant en l'obra de Jules Verne com en l'actualitat, depenem constantment dels transports. Quin creieu que ha estat el mitjà de transport més important per Miquel Strogoff? I actualment, quins són els més rellevants?

L'Itinerari de Miquel Strogoff

El nostre protagonista, Miquel Strogoff, recorre molts indrets de la seva Rússia natal. La seva aventura comença a Moscú, avança per tota la geografia de Sibèria fins arribar a Irkutsk. Anem a visualitzar en imatges el camí del nostre missatger Strogoff:

Moscou
















Niznij Novgorod















Kazan

Riu Kama














Perm


















Ekaterinburg















Ixim
















Riu Obi
















Kolyvan

















Tomsk















Nizhneudinsk














Riu Angara














Llac Baikal















Irkutsk

Escena final de l'Illa del Tresor

Les grans novel·les d'aventures han de tenir sempre un gran final. El viatge de retorn a casa no hauria pogut ser tant épic com ho és en l'Illa del tresor. El nostre Jim narrador, que retorna triomfant a casa i amb actitut dominant sobre Jonh Silver, veu com un cop més el pirata s'escapa, fuig, menteix, enganya i marxa.
A destacar el diàleg entre el pirata i el jove, i la reflexió final en veure la fugida de John Silver.

I és que un pirata és un pirata.

Els personatges de l'illa del tresor

Des del primer capítol de l'Illa del Tresor, se'ns presenta dos tipus de personatges ben diferents. Per un costat, la banda del doctor (o potser hauríem de dir, la banda d'en Jim) i per l'altre la banda dels pirates. Els bons i els dolents, els racionals i els irracionals, la gent honorable i de lleis, i els pirates borratxos, malvats i violents.

Anem a fer un breu repàs d'alguns dels personatges de cadascún dels bàndols:

- Capità Bill Bones: Personatge aparentment dolent, t el mapa del gran tresor de Flint amagat en el seu bagul, és per aquest motiu que el busquen tots els pirates. Fidel consumidor de ron i grog, portarà de cul a tot l'Almirall Benbow.
- Black Dog: Pirata dolent al que li falten alguns dits d’una mà. És conegut com el Gos negre. Visita al Bill, en busca del mapa.
- Pew: És un home cec, viu com un captaire, tot i que quan estava de mariner va guanyar molts diners, diners que no va saber estalviar. Ell també visita en Bill, en busca del mapa.
- John Silver: pirata amb una cama de fusta i un lloro a l'espatlla, el seu únic interès són els diners. És astut i afable, però temut fins i tot pel mateix Flint, ell és qui ha organitzat l'expedició i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Les presses de la resta de pirates i l'actuació d'en Jim, a qui agafa estima, trastoquen els plans. Al final, s'escapa amb una petita part del tresor.
-Ben Gunn: Ex tripulant del Walrus, va ser abandonat en la illa pels seus companys de tripulació a l'haver-los fet perdre el temps buscant el tresor sense el mapa. És trobat per Jim, qui demana permís al Doctor perquè formi part del seu grup. Per a embogir als pirates mentre busquen el tresor, fa veus estranyes simulant al capità Jonathan Flint.

A l'altra banda de la trinxera, els nostres honorables personatges:

Jim Hawkins: el personatge principal i el principal narrador. És un noi treballador i intel.ligent que viu a la posada Admiral Benhow, la qual regenten els seus pares. La sort el portarà a viure una fantàstica aventura a bord d'un vaixell anomenat la Hispaniola i a trobar un tresor.

Doctor David Livesey: metge i amic de Trelawney que viatja en aquesta aventura i també narra la història. És ell qui enrola Jim en l'aventura i qui ordirà el pla per enganyar Silver.

Alcalde John Trelawney: un hàbil tirador, és una persona ingènua i lloga el vaixell i la tripulació. S'emporta tres criats (Joyce, Hunter i Redruth)

Capità Alexander Smollet: l'obstinat capità de la Hispaniola.

La cançó dels pirates

Cualquier pirata que se precie debe reunir un buen listado de condiciones. Alguna de las que todo el mundo conoce radica en sus tristes melodías. No hay pirata sin una canción, y no hay canción que no se ahogue en un mar de ron.

Ver vídeo en sitio web

Mapa de la Illa del tresor

En el llibre de la Illa del tresor el mapa és una part essencial.

Sense aquest, la història no tindria sentit. Tot hi haver-hi un mapa, el lector mai pot saber del cert on està situat el tresor.

Solament els mateixos protagonistes el poden desxifrar.

Autor

ROBERT LOUIS STEVENSON

Robert Louis Stevenson és l’autor del llibre “L'illa del tresor”. Aquest, va néixer a Edinburg (Escòcia), el 13 de novembre de 1850. Fill de l'enginyer Thomas Stevenson i de Margaret Balfour, va estudiar dret (després d'abandonar l'enginyeria), però a partir dels 25 anys va renunciar a la seva carrera com advocat per a dedicar-se al món de les lletres. En 1876 coneixeria a Fanny Osbourne, deu anys major que ell, i la parella anirà d'un lloc a altre (Edimburg, Suïssa, Estats Units...). Durant tota la seva vida, Stevenson sofreix d'una salut delicada amb freqüents atacs de tos (a causa de la tuberculosi). Aquest món de malaltia i addicció ho va plasmar en algunes de les seves millors novel·les (com la ressenyada L'Estrany Cas del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde). Va morir d'un atac cerebral el 3 de desembre de 1894, en Samoa. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa, en el munti Vaea. En la tomba de Stevenson, figura gravat el sobrenom que li van donar els samoans: Tusitala, que significaria "el comptador d'històries".

L'herència de Stevenson és complexa. Més enllà de les novel·les per a adolescents (com L'Illa del Tresor), l'obra de Stevenson es bifurca en un món de detalls perfectament amalgamats amb el conjunt, tant en estructura com en l'anàlisi dels personatges. Després d'un món aparentment amable, gairebé arquetípic, s'amaga altre Stevenson molt més complex, menys amable, difícil i, gairebé, simbòlic. L’Illa del Tresor, malgrat ser un llibre d'aventures, és també un llibre sobre la maldat, sobre l'engany, la contraposició de mons i sobre la crueltat latent. Són els dos mons contraposats, el burgès i el de la pirateria, la idiosincràsia del refinatge anglès contra la brutalitat i la falta d'escrúpols. Stevenson és un món que, coexistint amb el seu antagonista, es contraposa a si mateix amb feresa. Els seus llibres, de vegades, semblen novel·les epistolars, per a passar aviat a una narrativa ràpida i eficaç alhora que sòbria.

Stevenson assoleix el que molt pocs han aconseguit: una literatura complexa per a tot un públic. Lou (com era conegut familiarment) troba el ressort per a conquistar a tots, per a enlluernar a mares burgeses i filles dissolutes, a barons i nens. Fins i tot avui, anys després d'aquelles primeres trobades infantils amb L'Illa del Tresor o La Fletxa Negra.

Fitxa tècnica

Títol: La isla del tesoro

Títol original: Treasure Island

Autor: Robert Louis Stevenson

Traductor: José María Alvarez

Gènere: Novel·la

Etitorial: Ediciones Generales Anaya

Any de la primera edició: 1883

Mapa Nova York

El guardian entre el centeno es situa en tot moment a Nova York, el qual es troba dividit en cinc districtes, que són:

- The Bronx
- Manhattan
- Brooklyn
- Queens
- Staten Island

I si voleu saber quins nombra al llibre, l'únic que heu de fer es llegir-lo i us situareu i estareu en tot moment en aquesta fantàstica ciutat, on passen tantes i tantes coses importants per a Holden, el gran protagonista de l'obra.