Tim Burton i el país de les meravelles

Tim Burton s'ha basat en les dos obres de Lewis Carroll per poder fer la pel·lícula. Tanmateix, hi ha molts aspectes diferents entre la pel·lícula i l'obra:

- L'edat de l'Alícia: La pel·lícula ens mostra una Alícia renovada, amb més anys, a punt de casar-se però que encara no és capaç de pendre desicions pròpies. Però l'experiència amb l'última visita al país de les meravelles l'ha fa madurar.

- La trama: A l'obra l'Alícia no té cap objectiu ni cap meta per aconseguir superar, sinó que simplement viu l'experiència i va progressant en aquest món depenent de les ganes i de les il·lusions que té en cada moment. En canvi, a la pel·lícula ja sap des del primer moment que ha de vèncer al Galimatazo i més o menys quin serà el resultat final. Gràcies a la seva determinació, podem apreciar una Alícia més valenta i amb més coratge; digne d'una bona heroïna.

- Personatges: Un personatge a destacar i que té més protagonisme a la pel·lícula que al llibre que ens hem llegit nosaltres és "el Sombrerero". Aquest, interpretat pel gran actor Jonny Deep, acompanya a Alícia en el seu viatge al país de les meravelles molt més que al llibre, a part de ser decisiu en molts moments permetent que aquesta pugui sortir viva d'aquesta aventura. Per tant, el Sombrerero podria ser el referent dins dels records d'Alícia.

Per tant, Burton ha fet la seva pròpia versió d'aquest clàssic de Disney, aportant en tot moment els seus magnífics dots com a director.

El Gat de Cheshire

Algú que no s'ha llegit el llibre pot pensar:

- Què és aquesta imatge?

- Això és un gat?
- Els gats somriuen?
- És simplement un somriure?

Evidentment, no és un gat normal sinó que és el gat d'Alícia: el Gat de Cheshire. Hi ha hagut molts gats a la història de la literatura infantil, com el gat Garfield, el gat amb botes, Isidoro... però cap riu com aquest.
És un personatge que pot arribar a semblar secundari, però està més lligat a Alícia del que creiem.
No tingueu por si algun dia somieu amb el seu somriure misteriós, ja que segurament estarà en algun racó amagat dels nostres somnis.

El món imaginari d'Alícia

Alícia es troba durant bona part de la narració en el seu món imaginari, igual que nosaltres ens hi trobem en els nostres somnis, i fins i tot a vegades, en els nostres pensaments més profunds. Una mostra d'aquest món absurd és la cançó de la llagosta:

És la veu de la llagosta;
l'he sentida que ha parlat:
-Ara estic massa torrada;
els cabells m'he d'ensucrar-.
Com un ànec amb el parpre,
així ella amb el seu nas
dels sues peus els dits ajusta
i els cordons es va cordant.
Com l'alosa està contenta
quan és sec tot el sorral;
del tauró parla aleshores
amb menyspreu assenyalat;
mes quan puja la marea
i els taurons són al voltant,
fa sa veu un to molt tímid,
ai!, tota ella tremolant.

Algú entén aquesta cançó? Possiblement hi hagi moltes interpretacions, i la majoria il·lògiques. Per tant, això és una petita mostra d'aquest món absurd, on les regles no valen i la imaginació està per sobre de tot.

Fitxa tècnica

TÍTOL: Alícia al país de les meravelles

AUTOR: Charles Lutwidge Dodgson
PSEUDÒNIM: Lewis Carroll
EDITORIAL: Juventud
TRADUCCIÓ: Josep Carner
IL·LUSTRACIONS: Lola Anglada

Peter Pan i Cròniques de Narnia: una evasió al sofriment

Peter Pan, Wendy i els seus germans, per una banda; i Edmundo, Pedro, Lucía i Susana, en un altre costat. Els nostres joves són els grans protagonistes d'unes fantàstiques narracions que tot infant voldria viure. Un món desconegut i per explorar, un entorn paradisíac, mil i una aventures i un temps que sembla etern. Meravelloses històries i meravelloses criatures, en un món en què tot sembla possible.Dos viatges i dos móns: La illa del mai més (Neverland) i el país imponent de Narnia. Dos fantasies per un mateix desencadenant: el patiment. Peter Pan, el nen que no creixerà mai, busca en l'illa una fugida al patiment que comporta ser gran. Després de quedar-se sense una figura materna, decideix viure en continua aventura en un país en què el temps és infinit i l'oblit no dona opcions al patiment. Els germans de Narnia, uns emigrants d'una Londres bombardejada i en guerra, troben en l'armari del vell professor una entrada al món dels somnis.

Personatges

A Cròniques de Nàrnia apareixen diversos peronatges, els quals tenen unes característiques molt diferents els uns amb els altres.

ASLAN: Aslan és un dels grans protagonistes de la novel·la, ja que és el creador i destructor de Nàrnia, i mentres aquesta duri, serà qui brindarà seguretat i protecció als habitants d'aquesta. És un lleó parlador amb un gran poder, i que fins i tot a vegades pot arribar a ser perillós.

DIGORY KIRKE: Fill de Mabel Kirke. Va ser el primer a viatjar a Nàrnia quan aquesta s'estava creant, junt amb Polly, el seu tiet i la bruixa Jadis. Va ser qui va plantar l'arbre de la protecció. Llavors va acollir als Pevensie, i a través del seu armari ells van a Nàrnia.



EDMUND PEVENSIE: És un dels germans protagonistes del llibre. Se l'identifica com algú innocent i rencorós, ja que és qui entrega als seus germans a la bruixa, tot i que al final acaba lluitant contra ella. Posseeix com arma una espasa i és conegut com Edmund el Just.




JADIS: O més coneguda com la Bruixa Blanca. És la principal burixa de la història apareguda en les primeres hores de Nàrnia. Va ser vencuda solament per Aslan.

LUCY PEVENSIE: És la germana menor dels Pevensie i és la guia dels seus germans dins del món de Nàrnia. D'aquí el seu nom, que prové de "Luz". Posseeix una botelleta amb un líquid capaç de sanar ferides, a més a més d'una petita daga que quasi no utilitza. És coneguda també com Lucy la Valent.

PETER PEVENSIE: És el germà major dels Pevensie, conegut també com Peter el Magnífic. A ell és encomanada la direcció de Nàrnia. Posseeix l'espasa de Nàrnia.



SUSAN PEVENSIE: És una de les germanes Pevensie. Se la identifica com la veu de la lògica i de la raó. Posseeix la banya de Nàrnia, i un arc com arma. Cada vegada que fa sonar la banya, indica que hi ha perill. És coneguda com la millor arquera de tota Nàrnia, i també és denominada com Susan la Benèvola.



TUMNUS: Més conegut com el "Sr. Tumnus". És un fauno que va nèixer i va morir a Nàrnia. És un personatge important per Lucy, ja que tenint ordres de portar-la a la bruixa, li salva una vida. Llavors més endavant, Lucy ajuda a salvar la seva. Tenen una relació de protecció i es tenen una estima especial.




SANTA CLAUS: Personatge popular al nostre món i que fa la mateixa funció a Nàrnia. Durant l'hivern etern no va arribar a Nàrnia, i quan ho va fer, va ser benvingut amb gran alegria. Li va regalar una espasa i un escut a Peter; a Susan li va donar un arc, fletxes i una banya; i a Lucy li a donar una botelleta amb un líquid medicinal, i una daga per defensar-se. Tots els regals eren màgics.

Fitxa tècnica

Títol: Cròniques de Nàrnia: El Lleó, la Bruixa i l'armari.

Autor: C.S. Lewis

Editorial: Alfaguara

Traducció: Salustiano Masó

Il·lustració coberta: Pauline Baynes

Pàgines: 168 pàgines