lunes, 26 de abril de 2010

Peter Pan i Cròniques de Narnia: una evasió al sofriment

Peter Pan, Wendy i els seus germans, per una banda; i Edmundo, Pedro, Lucía i Susana, en un altre costat. Els nostres joves són els grans protagonistes d'unes fantàstiques narracions que tot infant voldria viure. Un món desconegut i per explorar, un entorn paradisíac, mil i una aventures i un temps que sembla etern. Meravelloses històries i meravelloses criatures, en un món en què tot sembla possible.Dos viatges i dos móns: La illa del mai més (Neverland) i el país imponent de Narnia. Dos fantasies per un mateix desencadenant: el patiment. Peter Pan, el nen que no creixerà mai, busca en l'illa una fugida al patiment que comporta ser gran. Després de quedar-se sense una figura materna, decideix viure en continua aventura en un país en què el temps és infinit i l'oblit no dona opcions al patiment. Els germans de Narnia, uns emigrants d'una Londres bombardejada i en guerra, troben en l'armari del vell professor una entrada al món dels somnis.





jueves, 22 de abril de 2010

Personatges

A Cròniques de Nàrnia apareixen diversos peronatges, els quals tenen unes característiques molt diferents els uns amb els altres.


ASLAN: Aslan és un dels grans protagonistes de la novel·la, ja que és el creador i destructor de Nàrnia, i mentres aquesta duri, serà qui brindarà seguretat i protecció als habitants d'aquesta. És un lleó parlador amb un gran poder, i que fins i tot a vegades pot arribar a ser perillós.



DIGORY KIRKE: Fill de Mabel Kirke. Va ser el primer a viatjar a Nàrnia quan aquesta s'estava creant, junt amb Polly, el seu tiet i la bruixa Jadis. Va ser qui va plantar l'arbre de la protecció. Llavors va acollir als Pevensie, i a través del seu armari ells van a Nàrnia.



EDMUND PEVENSIE: És un dels germans protagonistes del llibre. Se l'identifica com algú innocent i rencorós, ja que és qui entrega als seus germans a la bruixa, tot i que al final acaba lluitant contra ella. Posseeix com arma una espasa i és conegut com Edmund el Just.




JADIS: O més coneguda com la Bruixa Blanca. És la principal burixa de la història apareguda en les primeres hores de Nàrnia. Va ser vencuda solament per Aslan.




LUCY PEVENSIE: És la germana menor dels Pevensie i és la guia dels seus germans dins del món de Nàrnia. D'aquí el seu nom, que prové de "Luz". Posseeix una botelleta amb un líquid capaç de sanar ferides, a més a més d'una petita daga que quasi no utilitza. És coneguda també com Lucy la Valent.



PETER PEVENSIE: És el germà major dels Pevensie, conegut també com Peter el Magnífic. A ell és encomanada la direcció de Nàrnia. Posseeix l'espasa de Nàrnia.



SUSAN PEVENSIE: És una de les germanes Pevensie. Se la identifica com la veu de la lògica i de la raó. Posseeix la banya de Nàrnia, i un arc com arma. Cada vegada que fa sonar la banya, indica que hi ha perill. És coneguda com la millor arquera de tota Nàrnia, i també és denominada com Susan la Benèvola.



TUMNUS: Més conegut com el "Sr. Tumnus". És un fauno que va nèixer i va morir a Nàrnia. És un personatge important per Lucy, ja que tenint ordres de portar-la a la bruixa, li salva una vida. Llavors més endavant, Lucy ajuda a salvar la seva. Tenen una relació de protecció i es tenen una estima especial.




SANTA CLAUS: Personatge popular al nostre món i que fa la mateixa funció a Nàrnia. Durant l'hivern etern no va arribar a Nàrnia, i quan ho va fer, va ser benvingut amb gran alegria. Li va regalar una espasa i un escut a Peter; a Susan li va donar un arc, fletxes i una banya; i a Lucy li a donar una botelleta amb un líquid medicinal, i una daga per defensar-se. Tots els regals eren màgics.


Fitxa tècnica


Títol
: Cròniques de Nàrnia: El Lleó, la Bruixa i l'armari.

Autor: C.S. Lewis

Editorial: Alfaguara

Traducció: Salustiano Masó

Il·lustració coberta: Pauline Baynes

Pàgines: 168 pàgines

viernes, 9 de abril de 2010

John Hassall – Il·lustracions per a Peter Pan

Peter Pan és un dels llibres que compta amb més il·lustracions i il·lustradors famosos. Molts d'aquests s'han deixat endur per la màgia del sempre jove Peter. A continuació, aportem una mostra de la galeria d'il·lustracions d'un conegut il·lustrador de les acaballes del segle XIX, John Hassall:










Visualitzar galeria completa

jueves, 8 de abril de 2010

El síndrome de Peter Pan

Què és? El pateix molta gent? Té conseqüències molt negatives? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem al llegir el llibre.

Pel que sabem, el síndrome de Peter Pan fa referència als adults que continuen comportant-se com nens o adolescents i no són capaós de prendre la responsabilitat dels seus actes. Són persones que es neguen a créixer presentatn una marcada immaduresa emocional matitzada per una forta inseguretat i una gran por a no se estimats i acceptats. A més a més, sol es preocupa de satisfer les seves pròpies necessitats. A Espanya també és conegut com "adultoadolescents".

Tenir aquest síndrome, com hem vist al llibre, comporta no viure mai les coses bones que t'aporta l'adultesa. Tot i que el món adult té aspectes més cruels i negatius que el món infantil, també et permet viure una etapa molt bonica de la vida, com pot ser la de tenir fills. Totes les etapes tenen aspectes negatius i positius, i cada una té un moment determinat per viure'l i disfruta'l al màxim. Els extrems mai són bons.

Cançó

Hi ha un grup molt famós actualment, El canto del loco, que té una cançó anomenada "Peter Pan". En un principi no té perquè haver-hi relació amb el llibre, però si llegeixes amb atenció la lletra veus realment que està inspirada amb la història del nostre amic Peter Pan.
La lletra és la següent:

Un día llega, mira calma mi Peter Pan
hoy amenaza aquí hay poco que hacer

Me siento como en otra plaza
en la de estar solito en casa
será culpa de tu piel

Será que me habré echo mayor
Que algo nuevo ha tocado este botón
para que Peter se largue

y tal vez viva ahora mejor
más a gusto y mas tranquilo en mi interior

que campanilla te cuide y te guarde

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

si te vas muy bien llevate la parte que me sobra a mi
Si te marchas viviré con la paz que necesito
Y tanto ansié

Mas un buen dia junto a mi
Parecía que quería quedarse aquí
No había manera de echarle

Si Peter no se quiere ir
La soledad después querrá vivir en mi
La vida tiene sus fases, sus fases

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma..

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

cuando te marches creceré
recorriendo tantas partes que olvide
y mi tiempo ya lo ves

tengo espacio y es el momento de crecer

si te machas viviré
con la paz que necesito y tanto ansie

espero que no vuelva más
que se quede tranquilito como esta
que ya tuvo bastante

fue tiempo para no olvidar
la zona mala quiere ahora descansar
que campanilla te cuide y te guarde

Després de llegir-la, veus clarament que parla del canvi de l'adolescència a l'etapa adulta. Realment tot el disc del Canto del Loco està centrat en el pas a la maduresa. Aquesta cançó en concret parla d'un Peter Pan com símbol de la seva infantesa, ja que aquest personatge és una metàfora.

Les cinc primeres línies parlen sobre que un dia el seu Peter Pan (infància/adolescència) es comença a allunyar d'ell perquè està madurant i en conseqüència es sent d'una forma diferent. També menciona una relació sentimental vista des d'una prespectiva més adulta, relació per la qual pensa que ha madurat.

Després continua dient que ha pres consciència que ha crescut i per tant, es despedeix de Peter Pan simbolitzant el fi d'una etapa.

La tornada de la cancó fa referència una vegada més a la relació que l'ha fet madurar. A vegades té rampells infantils i per tant immadurs provocats per la persecució de Peter Pan, però prefereix aquest canvi dult que ja s'ha produït perquè es sent més seré, millor. Per aquest motiu no vol tornar a l'adolescència.

Més endavant comenta que vol quedar-se amb el bo de la infància, el que l'ha ajudat a crèixer com a persona, i deixar enrere el dolent. Per tant, entra en una etapa, una vegada més, madura, serena.

En la segona part de la cançó parla de la nostàlgia humana de trobar a faltar els vells temps, ja que molta gent sufreix recordant quan era nen/jove. Per tant, sent soletad per reviure aquests moments entranyables, però quan creixes les coses no poden ser com antes, com és lògic. S'ha d'accpetar: la vida té les seves fases, i aquesta fase ja s'ha extingit. S'ha d'assumir que t'has fet gran.

En conclusió, es reafirma dient que prefereix madurar, deixar enrere el dolent i créixer amb el bo, el que l'ha fet madurar com persona. En definitiva, es despedeix de la seva infància.

">

En definitiva, veient això es veu clarament que en aquesta cançó parlen tota l'estona de Peter Pan, però al contrari d'aquest, han aconseguit créixer i superar l'etapa de la infantesa. Créixer es dur, però com es veu a la lletra de la cançó també és bonic.

Fitxa tècnica





Títol:
Peter Pan

Autor: J.M. Barrie

Editorial: Empúries

Traducció: Maria Antònia Oliver

Il·lustració coberta: Mabel Piérola

Pàgines: 195 pàg.


  © Blogger template 'Portrait' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP