Robert Louis Stevenson és l’autor del llibre “L'illa del tresor”. Aquest, va néixer a Edinburg (Escòcia), el 13 de novembre de 1850. Fill de l'enginyer Thomas Stevenson i de Margaret Balfour, va estudiar dret (després d'abandonar l'enginyeria), però a partir dels 25 anys va renunciar a la seva carrera com advocat per a dedicar-se al món de les lletres. En 1876 coneixeria a Fanny Osbourne, deu anys major que ell, i la parella anirà d'un lloc a altre (Edimburg, Suïssa, Estats Units...). Durant tota la seva vida, Stevenson sofreix d'una salut delicada amb freqüents atacs de tos (a causa de la tuberculosi). Aquest món de malaltia i addicció ho va plasmar en algunes de les seves millors novel·les (com la ressenyada L'Estrany Cas del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde). Va morir d'un atac cerebral el 3 de desembre de 1894, en Samoa. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa, en el munti Vaea. En la tomba de Stevenson, figura gravat el sobrenom que li van donar els samoans: Tusitala, que significaria "el comptador d'històries".
L'herència de Stevenson és complexa. Més enllà de les novel·les per a adolescents (com L'Illa del Tresor), l'obra de Stevenson es bifurca en un món de detalls perfectament amalgamats amb el conjunt, tant en estructura com en l'anàlisi dels personatges. Després d'un món aparentment amable, gairebé arquetípic, s'amaga altre Stevenson molt més complex, menys amable, difícil i, gairebé, simbòlic. L’Illa del Tresor, malgrat ser un llibre d'aventures, és també un llibre sobre la maldat, sobre l'engany, la contraposició de mons i sobre la crueltat latent. Són els dos mons contraposats, el burgès i el de la pirateria, la idiosincràsia del refinatge anglès contra la brutalitat i la falta d'escrúpols. Stevenson és un món que, coexistint amb el seu antagonista, es contraposa a si mateix amb feresa. Els seus llibres, de vegades, semblen novel·les epistolars, per a passar aviat a una narrativa ràpida i eficaç alhora que sòbria.
Stevenson assoleix el que molt pocs han aconseguit: una literatura complexa per a tot un públic. Lou (com era conegut familiarment) troba el ressort per a conquistar a tots, per a enlluernar a mares burgeses i filles dissolutes, a barons i nens. Fins i tot avui, anys després d'aquelles primeres trobades infantils amb L'Illa del Tresor o
Títol: La isla del tesoro
El guardian entre el centeno es situa en tot moment a Nova York, el qual es troba dividit en cinc districtes, que són:"EL GUARDIÁN ENTRE EL CENTENO" o
EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL
.
Els personatges d’aquest llibre són molts, però solament n’hi ha un de protagonista que és Holden Caulfield. La resta són els que l’acompanyen en la història, els que el fan sortir del pou cap al que va i amb la ternura i l’estima que desprenen aconsegueix sortir-ne-se’n. Sobretot gràcies a la seva germana i al seu germà, encara que estigui mort.
HOLDEN CAULFIELD: És el protagonista de la història, com ja he dit, però al mateix temps també és el narrador. En el moment que van succeir els fets tenia 16 anys, tot i que aviat ja en feia 17. Tot i la seva joventut, ja tenia canes; té una metxa del cabell de color gris. És alt, prim, no gaire fort i amb el cabell una mica curt. Com la majoria dels adolescents a aquesta edat, beu i fuma, tot i que a vegades d’una manera desmesurada. Aquest adolescent és expulsat del seu internat Pencey, tot i que no és novetat, ja que abans ja havia estat expulsat d’altres escoles en les quals havia estat. És un noi molt intel·ligent i sensible, però no és capaç d’enfrontar-se als problemes que té i sempre fuig, buscant una vida millor. Crítica en tot moment el món adult, ja que veu molta hipocresia i creu que la majoria de persones són egoistes. Això és un dels aspectes que més el molesta i amb els quals més desacord està, i això provoca que estigui en contra de tothom, sobretot de la gent més gran que ell. És un personatge molt solitari, a causa de tot el que s’ha dit anteriorment, però sempre està trucant a tothom perquè se sent fora del grup. Encara que desprecia a la gent, en el fons els aprecia i si no hi són, els troba a faltar.
DB: Germà de Holden. Viu a Hollywood i és ric. Abans era escriptor però ara fa pel·lícules, i això és un dels aspectes que més li molesta a Holden, ja que odia al cine. Per ell els principis són molt importants, i creu que no et pots vendre a la societat, i segons ell, això es el que ha fet el seu germà; prostituir-se per guanyar diners.
ALLIE: Era el germà petit de Holden. Va morir de leucèmia. Tenia dos anys menys que Holden i era pèl-roig. Era un adolescent molt intel·ligent i tenia la virtut de no enfadar-se mai amb ningú. Gràcies a ell veiem que Holden en el fons és un noi bo i que té compassió i tendresa cap als altres. Aquest personatge, juntament amb la seva germana, fan despertar la part més tendra del protagonista i ens fa veure que necessita algú que l’ajudi a sortir-se’n.
PHOEBE: És la germana petita de Holden, i encara que no és la protagonista, gràcies a ella Holden es recupera de l’estat en el qual es troba. És una nena molt guapa i molt llesta, té deu anys, pèl-roja, prima i té la virtut de saber escoltar als altres. Comença a escriure llibres i relats, però mai els escolta. Holden intenta protegir-la, ja que li fa por que es faci gran, ja que ell ho età visquent en la seva pròpia pell. Hi ha moments en què és molt més madura que el seu germà gran, ja que ell sempre la busca per tal de contar-li tot el que li passa. La seva veu és com una mena de medicina que el fa relaxar. Confia molt en ella i això fa que el personatge ens enterneixi. És una relació de germans real i profunda.
ACKLEY: Ocupava l’habitació del costat de Holden a Pencey. Tot i ser un adolescent una mica brut i raro, ja que la higiene no era el seu fort, Holden li acaba tenint estima. Tenia les espatlles caigudes, molts grans i una dentadura horrible. Té un caràcter molt dolent, però en el fons és bona persona.
STRADLERD: És el company d’habitació de Holden, és simpàtic i amb un físic molt bo. És molt cregut, tot i que una mica amb motius, ja que és un dels pocs estudiants a Pencey que té relacions de veritat. Al final acaba de mala manera amb Holden, ja que surt amb la noia de la qual està enamorat.
JANE: És la noia de la qual està enamorat Holden. Amb ella va passar unes vacances a Maine, tot i que mai va haver-hi una relació d’amor. Viva a prop de la seva casa d’estiu i ballava molt bé, característica important per ell, ja que també és un gran ballador, com demostra al llarg de la narració. Ella no intervé de manera física en la narració, tot i que Holden la nombra en diverses ocasions, ja que no se la pot treure del cap.
SENYOR I SENYORA SPENCER: El senyor Spencer és el professor d’història de Holden, el qual té una bona relació amb ell; ja que és de l’únic professor del qual s’acomiada. És un home bastant gran i que té problemes de salut. Aquest és un dels que es preocupa pel desinterès de Holden cap als estudis, i això com a lector, et fa veure que alguna cosa dins del protagonista no està bé, que no es sent agust en el món en el qual es troba i que ha de buscar ràpidament una solució sinó vol caure al precipici. La seva senyora, que és una mica sorda, és amable amb el protagonista quan aquest va a casa seva
SALLY: Sally és l’altra noia amb la qual ha tingut una relació íntima el protagonista de la novel·la. És guapa, tot i que Holden no es mostra enamorat d’ella. El protagonista va amb ella quan no sap amb qui anar, però en el fons demostra que l’estima, que no li vol cap mal. En un principi la considerava una dona intel·ligent perquè sabia molt de literatura, però creu que no ho és el suficient; i això és el que el fa tirar endarrere per tenir una relació amb ella.
LUCE: És company de Holden en una escola que va anar abans de Pencey. És més gran que Holden i això el fa tenir molta experiència sexual. El considerem un personatge important perquè el sexe és un dels temes d’aquesta novel·la. A Holden li agrada parlar molt amb ell, ja que és un gran conseller. I a part, és molt intel·ligent.
SENYOR I SENYORA ANTOLINI: El senyor Antolini és el millor professor que Holden ha tingut (és de literatura). És jove i molt simpàtic. Ell, juntament amb la seva dona, l’acullen a casa quan es troba sol. Tot i que al final no acaben massa bé, ja que marxa de la casa preocupat per l’orientació sexual d’ell, també li dóna molts bons consells: ha de saber tirar endavant i no fugir dels problemes, sinó enfrontar-se a ells. No busquis alguna cosa que l’entorn no et pugui proporcionar, sinó que agafa el que més t’agradi de cada lloc i segueix amb la teva vida. Una frase literal que li diu és: “Lo que distingue al hombre insensato del sensato es que el primero ansía morir orgullosamente por una causa, mientras que el segundo aspira a vivir humildemente por ella”. I possiblement el que estava fent Holden era ser un home insensat.
MAURICE: És un ascensorista de l’hotel en el qual s’allotja. És proxeneta i és qui li proposa a Holden tenir una aventura amb una de les seves prostitutes, Sunny.
SUNNY: És una prostitua molt jove, ignorant, molt prima i que treballa per Maurice. Intenta tenir sexe amb Holden, però aquest no es veu capaç.
SENYOR THURMER: És el director de Pencey.
SELMA: És filla del director de Pencey. És simpàtica, té el nas llarg i es menja les ungles. No té un gran protagonisme en la novel·la, tot i que Holden destaca una cosa molt positiva d’ella: tot i ser la filla del director, no presumeix, sinó que és ella mateixa.
ERNIE: És un home de color negre que toca el piano en una sala de festes anomenada “Ernie”.
SENYOR ZAMBESI: És el professor de biologia de Pencey.
MARE D’ERNEST MORROW: És una dona guapa d’uns quaranta o quaranta – cinc anys.
L’autor del llibre “El guardian entre el centeno” és J. D. Salinger. El seu nom complet és Jerome David Salinger. Va néixer a Nova York l’1 de gener de 1919 i va morir amb 91 anys el 28 de gener de 2010. Els seus contes i novel·les expressen les obsessions i les preocupacions de la joventut nord-americana.
La seva obra es caracteritza per la barreja de ternura, humor i nostàlgia.
Entre les seves obres s’han de destacar: El guardián entre el centeno i Nueve cuentos
J. D. Salinger s'havia passat mitja vida amagat. Gelós fins a l'extrem de la seva privacitat, volia retreure's del món. Però, respecte de la seva obra, no perdia passada: controlava personalment i amb tot detall totes les edicions que se'n feien a tot el món i era molt escrupolós en el compliment dels contractes. Sense anar més lluny, l'editor Xavier Folch en serva una anècdota que prou que ho demostra.
Fa pocs mesos, arran dels vint-i-cinc anys de l'editorial Empúries, VilaWeb entrevistà Xavier Folch, l'editor i fundador del segell ('L'atzar i l'ofici'). Un dels cinc llibres commemoratius que va triar fou 'Nou contes' de J. D. Salinger. En el catàleg d'Empúries també hi ha el títol que va fer famós l'escriptor nord-americà, 'El vigilant en el camp de sègol'. En l'entrevista Folch ens va explicar:
'Del primer Salinger que vam publicar, 'Nou contes', i que va traduir Quim Monzó, en guardo una bona anècdota: amb en Monzó trobàvem que el llibre tenia un títol eixarreït i vam pensar a canviar-lo, triant-ne el d'un dels contes, 'Just abans de la guerra amb els esquimals'. Però quan va arribar al Salinger (que ho controlava tot) i ho va veure ens va dir que aquesta decisió infringia el contracte, que estipulava que s'havia de traduir literalment el títol original. Amb 'The catcher in the rye' havia passat que en Benguerel l'havia traduït per 'L'ingenu seductor', però quan nosaltres el vam publicar, amb una traducció d'en Fonalleras, vam tornar al títol original, que va ser difícil de trobar, però crec que el vam encertar, 'El vigilant en el camp de sègol'.'
Salinger va publicar poc, quatre llibres (entre novel·les i reculls de contes) i una seguida de relats en algunes revistes. I malgrat la curta producció, la seva primera obra, la novel·la 'The Catcher in the Rye' ('El vigilant en el camp de sègol', Empúries i laButxaca), publicada el 1951, s'ha convertit en una de les obres més llegides, valorades i polèmiques del segle XX. Diuen que se n'han venut més de seixanta milions d'exemplars. Precisament el 1951 va deixar Nova York per instal·lar-se en un poblet, amagat, i va deixar de ser un autor públic, o mediàtic. El 1953 publicà 'Nine Stories' ('Nou contes', Empúries); 'Franny and Zooey', el 1961('Franny i Zooey', Edicions 62); i 'Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour: An Introduction' el 1963 ('Pugeu la biga mestra, fusters' / 'Seymour: una introducció', Edicions 62).
Entre 1946 i 1965 Salinger va publicar tretze relats a les planes de The New Yorker (peces que ara la revista deixa llegir a la seva edició digital). A partir del 1965 va deixar de publicar.
Des que es va imposar el silenci, Salinger només va concedir una entrevista, per telèfon, al New York Times el 1974. Defensava la seva vida privada i deia coses com ara que publicar era una invasió terrible de la seva vida privada, que li agradava escriure, però que ho feia per a ell, pel seu gust i prou.'
Títol: El guardian entre el centeno
Títol original: The Catcher in the Rye
Autor: J. D. Salinger
Traductor: Carmen Criado
Gènere: Novel·la
Editorial: Alianza Editorial
Any de la primera edició: 1978
Entradas
Comentarios
© Blogger template 'Portrait' by Ourblogtemplates.com 2008
Back to TOP
